Actualitzant
No he trobat títol més escaient per aquest post. Per un cantó, perquè ja fa massa que no actualitzo el blog, i per l'altra, perquè parlaré de l'XIè Congrés del PSC d'aquest passat cap de setmana, on el que hem fet és precisament això: actualitzar el PSC.Ahir es posava fi a tres dies de Congrés, on hi ha hagut una extrema tranquil·litat en els debats i, fins i tot, en l'elecció de l'executiva.
Per cert, vull felicitar des d'aquestes ratlles a les amigues Iolanda Pineda (felicitats també per la teva maternitat!) i Jordina Freixanet per haver entrat a formar part de l'Executiva Nacional del PSC. Dones del territori, amb força i, sens dubte, amb moltes ganes de treballar.
A més, els actes paral·lels al Congrés que anaven des de tallers per ballar tango, fins a hena o aperitius del món han estat del més interessants; però no oblidem que un Congrés és sobretot un lloc on treballar i debatre sobre el què volem ser i cap on volem anar.
Pel que fa a l'eterna discussió del grup parlamentari propi, ens hem quedat on estàvem. Us haig de dir que en aquest sentit sóc una mica trànsfuga respecte al sentiment majoritari a la meva agrupació, la de Girona, però no sóc partidari del grup parlamentari. De la mateixa manera, que al Parlament europeu els socialistes d'arreu s'uneixien entorn al PS europeu (del qual, per cert, m'he fet membre actiu), al Congrés també hem d'estar junts. Diguin el que diguin, sempre tindré molt més en comú, amb un socialista extremeny que amb un esquerranós o convergent. Perquè compartim allò trascendent: la lluita per la igualtat d'oportunitats i el progrés cap a una societat més lliure.
Sí que haig de dir, que el PSC ha buscat un reposicionament cap a la centralitat política al nostre país a Catalunya. És una aposta que ens ha de permetre acabar amb l'hegemonia convergent a les eleccions catalanes. Tanmateix, no hem d'oblidar, que som on som per ser d'esquerres i l'essència, com deia Aristòtil, persisteix sempre.
La Catalunya que sap on va és el PSC. Alguns diran que som previsibles, però és això el que ens fa únics: els ciutadans saben què farem i perquè lluitarem.
Etiquetes de comentaris: JSC, política, PSC, PSE, PSOE, socialisme
enviat per David @ 5:55 PM
1 comentaris
1 comentaris:
Hola David, quan de temps! Estava revisant blogs i he vist que has actualitzat el teu i amb un tema més que interessant per comentar.
Em veig amb l'obligació de fer una mica d'autocrítica, allò que els socialistes sovint oblidem pq no agrada gaire.
Cal felicitar als alcaldes que formen part de l'executiva, per fi el municipalisme pren força! però el nucli dur del partit segueix sent el mateix i ja saps que en penso d'ell.
Pel que fa al grup parlamentari propi, per mi és essencial, publicades les balances fiscals és veu el que tots ens imaginàvem, perdem diners any rera any i Catalunya no és el motor econòmic que era abans. Jo sóc el primer que defenso un model solidari però veient el que ens espera, cal mirar per lo nostre i si realment som tan catalanistes com diem, ens estimem abans Catalunya que el PSOE, o això venia a dir en Montilla, que per mi, tan sols eren paraules boniques que es quedaran en res, ja no m'ho crec,i menys les promeses de Madrid, masses decepcions ja.
Com pots veure, sento una terrible decepció pel socialisme a Espanya, masses promeses i pocs fets, masses problemes i poques solucions i podriem començar a numerar coses i coses que hem patit a Catalunya.
En fi, no vull desanimar més el panorama! Salut David i cúida't!
Publica un comentari
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Pàgina principal